Tinc la cara vermella: rosàcia

D’un 5 a un 15% de la població pateix rosàcia. És una alteració que fa lleig, molt o poc, però que no s’acompanya de cap trastorn intern important.

Hi estan més predisposats les persones de pell molt blanca, cabells rossos i ulls clars. També es dóna en persones de pell bruna, però en ells les formes mínimes costen més de ser reconegudes. La gran majoria de les rosàcies adopten formes discretes, que molesten poc al pacient.

L’alteració fonamental de la rosàcia és una vermellor permanent de la cara que de tant en tant pitjora amb brots de sufocacions. Apareix al centre de la cara, és a dir, al nas, als costats del nas, a la barbeta, a les galtes i al centre del front.

Molt rarament la rosàcia pot afectar també l’escot i la part anterior del cuir cabellut per darrere del front. A diferència de l’acne, no mostra comèdons (barbs o punts negres). La vermellor s’acompanya de dilatacions permanents de capil·lars (cuperosi, telangièctasis), que poden ser molt evidents o que només les veu el dermatòleg quan les busca.

Algunes zones de cuperosi es presenten no com ratlles, sinó com taques vermelloses de mida variable, des de 2-3 fins a 10 mm. És deguda a l’exagerada dilatació dels capil·lars de la cara, com si el cos tingués un excés de calor i intentés irradiar escalfor cap a fora mantenint els radiadors (capil·lars) de la cara oberts. Pot començar al voltant dels 20 anys, però sol fer-ho cap allà als trenta.

Sota el nom general de rosàcia es distingeixen subtipus especials diferents. Passar, en el transcurs del temps, d’un subtipus a un altre és possible, però no freqüent.

1.- Rosàcia eritematotelangiectàssica (capil·lars dilatats junt amb taques color sang sobre vermellor, amb brots d’enrojolament, i pell irritable). És la més freqüent, i respon poc al tractament. Algunes telangiectàssies poden desaparèixer sense deixar cicatrius amb làsers especials. Les dones que accepten maquillar-se ho tenen una mica millor. El pitjorament dels brots es poden tractar amb un èxit acceptable.

2.- Rosàcia papulopustulosa. Pot aparèixer sobre la forma anterior. Pot semblar una acne. Però no té barbs, i les pàpules i les pústules poden aparèixer aïllades, però més sovint es veuen agrupades. Respon força bé a diversos antibiòtics. Els grans poden sortir de cop, un dia per altre. Sovint el pacient no aconsegueix saber perquè.

3.- Rosàcia seborreica. Se li dóna aquest nom però en realitat és qualsevol èczema que es sobre imposa als subtipus anteriors. Provoca picor i coïssor. Millora força sota diversos tractaments antieczematosos. Cal evitar tractar aquesta èczema amb cremes de cortisona, perquè fàcilment es tornaria addicta a la cortisona.

2017-11-07T18:28:29+00:00