Te tractament la calvície femenina?

La Maria Rosa que es quedarà calba

La Maria Rosa es desperta. La son ha marxat, i la por ha tornat, la por de quedar-se calba. Nota una caiguda profusa i abundant de cabells. Troba munts de cabells a la pica del lavabo, també en troba a la banyera, que li embussen el forat del desaigua, en troba durant tot el dia al damunt de les espatlles, i al passar el raspall, hi ha cabells per tota la casa. Es clar que es quedarà pelada.

–“¡Oh no, no pot ser, sí que m’hi quedaré de calba!”-

Baixa del llit, arreplega tots els cabells que troba a la coixinera. N’hi ha molts, fan un bon manyoc. Els conta, n’hi ha dotze. Semblava que n’hi havien d’haver molts més. Està carregada de por de quedar-se calba. Agafa amb dubtes el raspall de cabell. Es queda un moment amb el braç dret alçat, amb el raspall a la mà, a l‘alçada de la cara. No s’atreveix a començar per que tem el que pot passar. Té el terror de si es trobarà amb el raspall ple de cabells, tal com va passar ahir, i abans d’ahir, i tal com passarà demà, i demà passat, fins que no podrà respatllar-se perquè no n’hi quedarà ni un més de cabell al cap. Però una força poderosa l’obliga a fer-ho, com el ritual ineludible de les passes lentes que un condemnat cal que faci per atansar-se a les mans d’un botxí. Ho fa amb suavitat i molt poc a poc, a fi de endarrerir el moment forçós de comprovar que el raspall s’ha omplert de cabells. Es farà unes passades delicades, com si per primera vegada raspallés el cabell d’un nadó, del seu primer fill. N’hi ha, n’hi ha molts de cabells al raspall, els conta, vint-i-tres, recull trèmula aquests pobres cabell seus morts i caiguts, que ajunta al manyoc dels de la coixinera. No els tira pas, sinó que els guarda dintre d’una bossa de plàstic.

-“¡Em tornaré calba!. N’hi ha de dones calbes. ¡Però no pot ser, a mi no em pot succeir això!. Es terrible que una dona es torni calba. En un home, mira, pot passar, n’hi ha molts d’homes calbs. Però és que jo no m’hi puc tornar… jo no vull perdre els meus cabells, em cal anar al metge. Aniré al dermatòleg avui mateix”. Estic desesperada, no, no vull ser calba. Hi ha d’haver alguna solució per això”.

Mentre es dutxa, sense ensabonar-se el cap, i procurant que l‘aigua no li toqui el cabell, les llàgrimes se li ajunten a l’aigua que cau. El món va girant i fent el seu curs, indiferent a la seva gran preocupació. Cada segon es mor algú, algun d’ells calbs, i d’altres no.

Així començava el capítol 1 del llibre Salvem la Pell que vàrem escriure a 4 mans en Francesc i en Ramon Grimalt ara ja fa quants anys.

Aquesta setmana hem publicat una revisió sobre el tractament de la alopècia femenina en una revista altament especialitzada.

Es tractava de comparar la eficàcia del Finasteride versus el Dutasteride en el tractament de la alopècia femenina. En aquest estudi vàrem donar indistintament tractament durant tres anys a un grup de 3500 dones que consultaven per aquest problema.

Posteriorment un grup d’investigadors havíem de valorar de forma cega (sense saber quin medicament havien pres les senyores) en quines imatges clíniques la milloria era mes evident.

L’estudi demostra que tant el finasteride com el dutasteride varen resultar eficaços en millorar la pèrdua del cabell en les dones amb petites diferencies per franges d’edat.

Francesc i Ramon Grimalt
Grimalt Dermatologia
www.grimalt.net

Podeu llegir l’article complert aquí
Si voleu descarregar l’article en PDF Finasteride vs Dutasteride FAGA

2017-10-18T17:29:05+00:00