Perquè es taca la cara amb el sol?

No totes les taques fosques de la pell de vores ben definides són nevus o pigues. Existeixen altres taques que, si bé no són preocupants en el sentit de la seva possible degeneració cancerosa, són importants per el seu efecte estètic negatiu.

El melasma, també anomenada en castellà “paño de la embarazada”, es produeix en gairebé setanta-cinc de cada cent embarassades. Es tracta de taques de color marró, més o menys homogènies i de contorns ben definits que apareixen a la cara, amb preferència a les galtes, el front, el nas i al voltant de la boca, especialment en el bigoti on resulta estèticament demolidor per a les dones.

És un fenomen típic de les embarassades. Apareix en els primers mesos de l’embaràs i es va accentuant mes a mes fins al final del mateix, després, les taques van disminuint en intensitat, encara que ja no arriben a desaparèixer completament de manera espontània. No ocasiona cap molèstia, de manera que el problema només és d’ordre estètic, ja que sovint són taques son molt evidents.

El cloasma es deu a la situació hormonal de l’embaràs, amb un augment de les hormones pròpies d’aquest estat, estrògens i progesterona, així com de l’hormona melanoestimulant, que és la responsable de la pigmentació de la pell. Aquesta última s’encarregaria de sensibilitzar d’una manera selectiva determinades àrees de la cara de manera que les faria més sensibles a l’efecte bronzejador de la radiació solar. És la mateixa hormona que provoca els coneguts i cridaners canvis de coloració en arèoles mamàries i en la línia que uneix el melic amb el pubis, visibles en totes les embarassades a finals del segon trimestre.

Tant els anticonceptius orals com en ocasions altres canvis hormonals en la dona desencadenats per algunes alteracions ginecològiques, poden tenir un efecte pigmentògen i provocar l’aparició de cloasma (o melasma) sense embaràs real, perquè produeixen en l’organisme l’efecte hormonal d’un embaràs simulat. En embarassos successius el cloasma tendeix a empitjorar. Tot i que resulta impossible impedir completament que el cloasma aparegui, sobretot en pells morenes, és ben conegut que en qualsevol cas la irradiació solar ho empitjora.

Per tant, durant l’embaràs encara és més important no exposar-se al sol, i en tot cas protegir les zones exposades mitjançant filtres amb factor de protecció elevat. Un cop aparegudes aquestes taques, alguns preparats a base d’àcid kòjic, o d’hidroquinona poden ajudar a fer desaparèixer les mateixes, si són utilitzats d’una manera correcta i associats a protecció solar diària. Per evitar la reaparició del cloasma resulta necessari impedir que el sol arribi a incidir en la pell, no només en ocasió d’exposició voluntària a aquest, sinó també durant la radiació quotidiana no buscada.

Les dones que pateixen d’aquesta enutjosa condició han d’escollir entre dues alternatives: lluir després de l’estiu o de l’època de neu un vistós bronzejat, amb taques al damunt del mateix, o bé romandre amb la pell blanca però sense taques. El que a moltes d’elles els agradaria, motivades per una antiquada pressió social, que és estar morenes i no tenir taques resulta, del tot impossible.

Ramon Grimalt
Grimalt-Dermatologia

2017-11-09T15:13:43+00:00