No són fongs !

Des del col·lectiu dermatològic tenim una sensació cada vegada més intensa i alarmant que la paraula fongs i en alguns casos (hongus *sic*) s’apodera dels nostres pacients.

Per algun motiu difícil d’entendre la primera cosa que passa pel cap a la majoria de persones alienes a la dermatologia al davant de qualsevol tipus de taca al damunt de la pell és: -que no siguin fongs.

I no, senyors, en la major part de les ocasions no ho son de fongs!!

Com diria la col·lega Forcades al darrera es possible que hi hagi una certa col·laboració de la industria.

I de fet els milers d’euros anuals que el nostre país gasta en antifúngics (antibiòtics que maten fongs) creix de forma alarmant any rere any.

I per contra la minsa població de fongs que colonitza el nostre tegument es manté tristament estable.

Tietes, veïnes, companys del gimnàs, farmacèutics i inclús un bon grapat d’amics capçaleres, davant de la dificultat de fer un diagnòstic acurat de la malaltia de la pell que la persona presenta, opten per d’entrada tractar-ho com si de fongs fossin. I si no ho són, llavors ja aniran al dermatòleg.

Davant del període de crisi en el que ens trobem i davant de la creixent retallada en la despesa sanitària que entre tots hem de procurar aconseguir, des del gremi dels dermatòlegs ens agradaria de col·laborar amb el nostre granet de sorra.

No, no són fongs.

En el nostre medi i en el nostre entorn, en les condicions de vida de la major part de la nostra població, de lluny i com a primera opció qualsevol taca de la pell que una persona es vegi poden ser moltes coses però és altament improbable que es tracti de bolets.

Aquells peus que es pelen a la primavera, aquelles betllofetes que es trenquen i piquen com a dimonis, aquella pell seca al voltant de les cuixes, la vermellor a l’escrot o la picor entre les natges i per no parlar de l’escaldat de les aixelles o de sota els pits més aviat generosos: no, no són fongs.

Hi ha un munt de malalties dermatològiques amb tendència a la recidiva i a la resolució espontània que van i venen al llarg de la vida de les persones que les pateixen per tenir-ne una predisposició genètica.

Aquestes malalties paradoxalment poden millorar amb tractament pels fongs, com haurien també curat amb una crema de Nivea o posant foments d’aigua de farigola: es a dir s’haurien resolt sense necessitat de cap tractament, perquè és la pròpia malaltia la que tendeix a fer brots i a millorar en resposta als canvis climàtics.

Aquesta falsa sensació que el tractament per fongs l’any passat em va anar bé, és el que fa que moltes persones tornin a sol·licitar-lo al seu farmacèutic o pitjor al seu metge del CAP, per evitar part o tot el seu cost i així perpetuen l’error.

De cada 100 pacients tractats per fongs que veiem a la nostra consulta, 99 no presenten fongs.

I com ho puc fer per saber si realment són fongs o no?

Mireu-vos d’entrada els colzes, si noteu que teniu tendència a tenir-hi la pell una mica aspra, mes fosca o més blanquinosa, passeu la mà per la part posterior del braç a la zona del tríceps i si allà noteu que teniu com uns granets de pell de gallina, mireu els talons dels vostres pares o els vostres mateixos i si són secs i tenen tendència a clivellar-se, llavors és molt probable que la taca que teniu a la pell no siguin fongs.

Feu memòria i intenteu de pensar si heu tingut mai períodes de descamació o de caspa, mireu la pell del voltant del nas i si te tendència a posar-se vermella o a pelar-se, si teniu picor dins les orelles o si de vegades les celles o fins i tot les pestanyes descamen, la taca nova que us han dit que són fongs, és altament probable que no ho siguin.

De lluny les patologies que més sovint es confonen amb els fongs són l’èczema i la psoriasi, patologies molt prevalents que amb totes les seves varietats clíniques poden realment portar a certa confusió.

Una senzilla crida al lector, la propera vegada que el seu amic, parent, company de feina o de gimnàs o farmacèutic li aconselli un antimicòtic, els recordo que els farmacèutics no poden receptar, no el comprin, no els facin cas.

No només estalviaran un munt de quartos sinó que la seva pell també ho agrairà.

Només tractin per fongs allò que hagi estat cultivat. Només permeteu que atiborrin al vostre ja castigat fetge de nous medicaments en el cas que hi hagi una comprovació de que efectivament el cultiu demostra que allà hi ha fongs.

Es com si volguéssim tractar una anèmia sense fer una senzilla analítica de sang, només mirant el color de la pell.

Oi que no ho admetrien?

Per acabar-ho de reblar, el nombre de cultius micològics que es demanen cada setmana ha anat disminuït de forma alarmant, com si tots els metges, fruit d’una inspiració divina, i impulsats per una indústria punyent i potent, de cop veiessin un únic diagnòstic possible a totes les erupcions cutànies.

I per més inri, la situació arriba a ser grotesca quan el pacient que ha estat tractat durant mesos per uns fongs que no té i que per tant no es curen amb el tractament diu –és que m’han dit que els fongs costen molt de curar!!. -Senyors meus, com diria en Capri, -Es clar que costen de curar, sobretot si no ho són!!

En el cas que una malaltia no respongui al tractament el primer que cal fer és plantejar-se si el diagnòstic és erroni.

Per últim permetin un últim consell, i potser el més important de tots. Una pell sana, una pell sense ferides talls, èczemes o psoriasi no pot ser colonitzada per cap tipus d’infecció. Les bactèries, els fongs i els virus necessiten d’una via d’entrada per poder infectar la pell.

Si jo poso les meves mans sanes dins d’un cubell curull de fems de vaca, no agafaré cap infecció a la pell. Si per contra a la meva pell hi ha un petit tall, un repeló, un èczema, o qualsevol tipus de patologia que trenqui la sofisticada barrera hidrolipídica que ens protegeix, llavors si que podré agafar una infecció.

En resum, si la pell s’ha infectat es que aquella pell no està be i per tant necessita tractament de la patologia de base que l’ha provocada.

Ramon Grimalt
Grimalt Dermatologia

2017-11-15T18:08:29+00:00