Què son les taques blanques de les cames?

Moltes persones a partir d’una certa edat observen la aparició de taques blanques a les cames. Aquestes taques no tenen cap significat ni presenten cap risc per a la salut.

Unes cames que havien estat tan maques, i ara: plenes de taques!

Una mena de taques blanques

La Maria n’havia pogut presumir de les seves cames. Encara ara, rondant la menopausa, amb uns talons de pam, pot apreciar com al carrer els homes se’ls hi miren, mig dissimulant. Però, ella, en canvi, ha deixat d’estar-ne satisfeta. Són plenes de taquetes blanquinoses, arrodonides i petites, que destaquen sobre la pell bruna, colrada pel sol que des de sempre li ha agradat prendre. Llàstima, que el sol, que és mitja vida, i que tant de gust li dóna, li deixi una pell tan seca. Se l’hauria de hidratar més sovint.

Un nom estrany i cridaner

La Maria té una Hipomelanosi guttata idiopàtica. La traducció d’això és: “Disminució de color, en forma de gotes a la pell, i sense que ningú tingui idea del perqué es formen”. Sovint, això dels noms de les malalties no suggereix ni el que són ni el que suposen pel malalt. Considereu per exemple la paraula SIDA, que, amb només 4 lletres, amaga  una malaltia devastadora. Les taques de la Maria, amb un nom tan ostentós, no representen res. No fan mal, no fan picor… però ¡fan tant lleig!

Apareixen als llocs descoberts que han rebut molt de sol, en homes i dones de mitjana edat. Cames, avantbraços, canells, però no a la cara. Amb això del sol, no han tingut pas miraments. Són d’aquells que els hi ha agradat estirar-s’hi, trobant-s’hi tant bé, per generació d’endorfines. Tots tenen la pell seca. Als homes també els hi surten, però són elles les que acudeixen al dermatòleg. Es veu que amb això de la valoració de un problema cosmètic, ells i elles tenen parers diferents. Són taquetes blanquinoses, des de 2 a 6 mm de diàmetre, de vores ben definides, d’un blanc més o menys intens, nacarades, llises. A nivell d’elles, les fines arrugues de la pell madura desapareixen. Cames hi ha que amb 8 o 10 taques fan el fet, i d’altres que se’n omplen de dotzenes. No creixen, no s’uneixen les unes a les altres, no es curen. Al final de cada estiu, amb el bru del sol, les taques, que no s’enmoreneixen, destaquen més.

I ¿si fos vitilígen?

La Maria té una coneguda que sofreix la lletja malaltia de les extenses i irregulars taques blanques, que no té cura. I ¿si aquestes petites taques seves fóssin un començament de vitilígen? No, no ho són, ni poden tornar-s’hi. Un dermatóleg amb una curta mirada darrera de la qual s’hi amunteguen anys d’experiència pròpia i decenis d’estudi per conéixer el que han descobert altres col·legues de tot el món, li ho aclarirà. I, si tant grossa fos la semblança entre la guttata i el vitilígen, d’ús de la simple dermatoscòpia hi diferenciaria tot d’una.

Pell seca i molt de sol

Les noies joves no poden competir amb les madures. Aquéstes han disposat de molts més anys per torrar-se al sol.  Veus autoritzades han publicat que la pell seca de vegades es cobreix de petites crostes rodones difícils de veure amb els ulls, però que el sol reconeix i que no les pot travessar. Quan les crostetes cauen, la pell blanca de sota apareixeria.

Bé: ¿té cura o no en té?

Una vegada ho han provat, les dones no queden gens satisfetes dels efectes plens de inconvenients del tenyit de la pell a base de dehidroxiacetona o “bronzejador sense sol”.  Quan una dona s’ha capficat amb les seves taquetes i està convençuda de que no se les podrà treure del cap fins que no  trobi algú que els hi tregui de les cames, està disposada a tot. Si troba un metge que consideri que per cada problema, sigui el que sigui,  que un humà exposi, cal que hi hagi un altre humà disposat a intentar solucinar-lo-hi, llavors es poden fer coses. (Per això ha ha prostitució, i empleats de funerària, matrius de lloguer, paradissos fiscals, etz.) En el cas de la guttata, s’ha recomenat una microcirurgia en que s’excoria la pel de cada taca fins arribar a provocar un fina hemorràgia. Això eliminaria l’epidermis i el derma papil·lar, originaria la recuperació de l’epiteli durant la cicatrització, corregiria els danys propis del fotoenvelliment de la guttata, i restauraria la pigmentació de l’ària afectada. No hi tenim experiència.

Francesc Grimalt
Grimalt Dermatologia

2017-11-07T17:21:39+00:00