La tanorexia o l’obsessió pel bronzejat

Últimament els dermatòlegs veiem una obsessió creixent per el bronzejat malaltís també conegut com tanorexia.

Es podria definir la tanorexia com la obsessió per estar moreno. Les persones que la pateixen necessiten veure’s bronzejades per sentir-se be i en el cas de perdre una mica de color se senten malaltisses, es veuen pàl·lides i necessiten irradiar-se de nou.

La major part de les persones que pateixen aquest trastorns, els anomenats tanorèxics, no en son conscients i per a ells es ben normal tenir aquest color morenet de la pell durant tot l’any.

Per aquest motiu durant l’estiu utilitzen el sol natural, però no dubten durant els mesos d’hivern de rebre radiació artificial usant les cabines de bronzejat, les famoses làmpades UVA per alimentar la seva tanorexia i mantenir el bronzejat durant tot l’any.

Es la mateixa situació que es veu en l’anorèxia nerviosa en la que la persona que la pateix, normalment noies joves, que poden arribar a pesar 45kg i veure’s grasses, deixen de menjar perquè la seva imatge corporal es veu alterada i al observar-se en un mirall, on nosaltres veuríem reflectida la imatge d’una noia seca amb només pell i os, elles veuen greix acumulat.

En general parlem d’una alteració de la auto percepció corporal, el mirall reflecteix a les persones que la pateixen una imatge que no és la real. Un mateix pot veure’s un nas enorme, o unes taques tremendes a la cara o una calvície devastadora quan en realitat cap d’aquestes situacions és real.

Noies que obsessivament es veuen els pits petits, i que atribueixen les dificultats que tenen en les seves relacions socials a aquesta peculiaritat anatòmica, visiten al cirurgià plàstic per incorporar a la seva anatomia unes tremendes i apreciades pròtesis de silicona que les fan creure que la seva vida millorarà gràcies als voluminosos atributs.

Res mes lluny de la realitat. En molt poques ocasions, un trasplantament de cabell o unes pròtesi mamàries podran canviar la nostra vida.

Molts cirurgians plàstics farien un servei social extraordinari incorporant psiquiatres a les seves consultes per detectar tots els casos de dismorfofobia que es volen operar, i beneficiarien molt mes als seus pacients amb tractaments que incideixin sobre el seu estat d’ànim i no sobre la seva anatomia.

La major part de les persones que pateixen tanorexia visiten centres de bronzejat o arriben a adquirir llits solars per instal·lar a casa i poder de forma més còmode irradiar-se a diari.

La majoria obtenen plaer, per la sensació visual que els dóna la seva pell i al mateix temps la radiació solar els proporciona endorfines que de la mateixa manera que passa amb els addictes a l’esport els proporcionen sensació de benestar.

El problema és que la radiació solar tant la UVA (la que es rep en les cabines de bronzejat) i la UVB (la que trobem a les platges) tenen un efecte acumulatiu i el cos te un límit màxim d’acumulació a partir del qual comencen a aparèixer els problemes!

La anomenada memòria de la pell, farà que passats 20 o 25 anys després dels excessos de radiació encara que la persona eviti el sol de forma dràstica, la seva pell recordarà dels excessos de la joventut i apareixeran les inevitables conseqüències derivades d’aquesta pràctica.

Un estudi recent realitzat a la Universitat de Arkanses (UAMS) a Little Rock (USA), ha evidenciat que les persones que visiten més de 40 vegades l’any un centre de bronzejat artificial tenen 4 vegades més risc de cometre suïcidi que la població de la mateixa edat i dues vegades més risc de patir depressió.

Realment som davant d’una situació social quasi malaltissa per la obsessió d’estar perfectes.

Hom te una tremenda manca de capacitat de tolerar els petits defectes o imperfeccions. Moltes adolescents no suporten veure un granet a la barbeta que apareix puntualment amb cada regla, o una petita estria en una cuixa, o 4 pels sota el melic o un discret acúmul de greix imperceptible a les natges.

Hi ha una necessitat creixent, de veure’s perfectes, de veure’s reflectits en els models que la societat impulsa i que apareixen a la televisió i en les desfilades de moda.

Podríem comparar-ho amb el que va passar amb el tabac en els anys 60. Moltes persones fumaven per emular als artistes de Hollywood i poder semblar d’aquesta manera més glamurosos i anys més tard amb milions de morts per càncer de pulmó al darrera la població ha reaccionat i lentament s’està deixant de fumar.

Com a col·lectiu dermatològic desitjaríem no haver de veure moltes més morts per melanoma maligne abans les autoritats no reaccionin i decideixin d’una vegada per totes tancar els centres de bronzejat artificial i ajudar a frenar d’aquesta manera la obsessió pel bronzejat.

Ramon Grimalt
Grimalt Dermatologia

Per a més  informació sobre la tanorexia: http://www.telegraph.co.uk/health/healthnews/10912105/Sunshine-can-be-addictive-like-heroin.html

2017-11-07T17:03:28+00:00