Cèl·lules mare: una realitat palpable

El somni de poder generar un òrgan només amb cèl·lules mare que permeti realitzar trasplantaments sense donant cada vegada és mes a prop de la realitat.

Aquesta setmana s’ha publicat a la prestigiosa revista Nature un treball realitzat per científics del Salk Institute (Califòrnia) en col·laboració amb investigadors de l’Hospital Clínic de Barcelona.

En aquest estudi els investigadors descriuen unes noves cèl·lules mare que obre la porta per aconseguir, en un futur, el creixement d’òrgans de recanvi per humans.

Fins i tot per a les persones que no necessiten un trasplantament immediat, malalties cròniques que afecten els òrgans poden causar problemes que es podrien evitar mitjançant la substitució de l’òrgan danyat o malalt. Per exemple, en les persones amb diabetis, la dificultat de la gestió dels nivells d’insulina i de sucre a la sang pot arribar a provocar ceguera o la pèrdua d’extremitats. Però, a part de la baixa disponibilitat d’òrgans per la falta de donants, hi ha el risc que el sistema immune del receptor rebutgi el nou òrgan.

D’aquí, la importància dels resultats que publica aquest dimecres la revista Nature que revelen que en un futur seria possible fer créixer cèl·lules humanes, teixits i òrgans en animals per reemplaçar aquells que estiguessin danyats per malalties com la diabetis, les insuficiències hepàtica i cardíaca o per malalties renals. El doctor Juan Carlos Izpisúa-Belmonte, professor del Laboratori d’Expressió Gènica al Salk Institute, dirigeix aquest treball que publica la revista Nature.

Aquests investigadors han descobert un nou tipus de cèl·lula mare que els ha permès desenvolupar la primera metodologia fiable per a la integració de cèl·lules mare humanes en un embrió animal. Aquesta troballa suposa la superació d’un obstacle important per tal d’aconseguir, en un futur, el creixement d’òrgans de recanvi per humans.

Fins ara, les cèl·lules mare utilitzades en els estudis científics es classificaven segons la seva etapa durant el desenvolupament embrionari. En aquest treball els investigadors han trobat un tipus de cèl·lules mare que es caracteritzen per la seva localització en l’embrió, és a dir, que són específiques d’una zona en concret, i han vist que són més fàcils de cultivar al laboratori. Així, han utilitzat aquesta nova característica espacial per integrar cèl·lules mare humanes en un embrió de ratolí mitjançant la seva alineació amb la posició corresponent a l’embrió de destí.

La diferència més prometedora entre aquestes cèl·lules orientades en l’espai, anomenades rsPSCs (per les seves sigles en anglès), i les cèl·lules mare tradicionals és la seva capacitat per formar una quimera humà-ratolí, una combinació de cèl·lules a partir de les dues espècies. La capacitat de fer créixer en teixits humans en altres espècies -probablement en porcs- podria conduir a la creació d’òrgans de reemplaçament per a aquells danyats per una lesió o malaltia.

“Quan s’han intentat trasplantar teixits animals a humans, la incompatibilitat entre ells ha portat al rebuig”, assenyala Izpisúa-Belmonte. “Si poguéssim fer créixer òrgans a través d’una quimera utilitzant les pròpies cèl·lules mare del pacient, hi hauria una major probabilitat que els òrgans es trasplantessin amb èxit”.

Aquesta possibilitat s’ha acostat més a la realitat amb els darrers avenços en la generació de cèl·lules mare a partir de cèl·lules somàtiques dels pacients, que són aquelles que ja han donat lloc a un tipus específic de teixit, com la pell. Gràcies a aquests avenços, els investigadors poden ara prendre cèl·lules de la pell d’una persona, transformar-les en cèl·lules mare i després convèncer per convertir-se en cèl·lules específiques d’un teixit diferent, com ara les del cervell, el múscul o el pàncrees. A causa de que les cèl·lules tenen el mateix ADN que la cèl·lula original de la pell, els teixits nous, en teoria, serien acceptats si se’ls retorna al cos com un òrgan de reemplaçament.

Així, els resultats no només proporcionen una nova forma d’estudiar el desenvolupament humà primerenc, sinó que també ofereixen una nova esperança per al cultiu de teixits i òrgans humans en un animal hoste.

En un futur cada vegada més proper podrem veure com es poden regenerar òrgans sencers, inclosos la pell i els cabells!.

Ramon Grimalt
Grimalt Dermatologia
www.grimalt.net

2017-10-18T17:08:48+00:00