Blanquejament anal i genital. Una nova moda als USA que comença a arribar a Europa

El blanquejament anal i vaginal, és un nou tractament estètic molt demandat als Estats Units i s’està estenent ràpidament per Europa.

Anteriorment ho sol·licitaven exclusivament professionals del sexe, però actualment estem veient cada vegada més persones que demanen informació sobre aquest tipus de tractament.

En què consisteix el blanquejament?

A blanquejar la zona anal i vulvar per intentar tornar a tenir a un color rosat, que recorda més als genitals de la joventut.

Quines són les causes de l’enfosquiment de la zona genital?

En general el color dels genitals és degut a tendències racials i és molt més marcats en persones de fototipus alts, subjectes de raça negra o mulats.

Altres factors poden influir en l’enfosquiment de la zona de forma menor:

– Irritacions i traumatismes repetits
– Usar roba interior massa ajustada
– Mantenir una mala higiene (sobretot pel ferro de la menstruació)
– Predisposició genètica
– Canvis hormonals
– Envelliment cutani
– Embarassos
– Exposició solar dels genitals

La llum del làser elimina de manera selectiva el pigment de la pell

La llum del làser elimina de manera selectiva el pigment de la pell

Quins tractaments estètics hi ha per blanquejar la zona?
Les tècniques resulten poc doloroses però poden provocar irritacions transitòries
Hi ha diferents opcions terapèutiques:

-Blanquejament amb làser o IPL blanquejador, que resulta relativament indolor i blanqueja la zona en poques sessions.
-Cremes d’aplicació personal, que contenen substàncies despigmentants de la família de la hidroquinona o l’àcid kójico.
-Combinacions de peelings, que solen contenir àcid salicílic i àcid glicòlic. L’ús d’aquests productes crema la capa superficial de la pell, que forma una crosta i cau en pocs dies.

Es pot prevenir l’enfosquiment de la zona genital?
Es recomanen les següents mesures per evitar l’enfosquiment de la zona genital:

– Evitar usar roba ajustada, ja que el fregadís estimula la hiperpigmentació.
– Utilitza tampons vaginals durant la menstruació, perquè la zona no estigui en contacte amb la sang, ja que pot empitjorar l’enfosquiment.
– En cas d’usar compreses durant la menstruació, netejar freqüentment amb tovalloletes humides.
– En la major part dels casos l’enfosquiment de la zona anal o genital és racial i depèn més de la predisposició individual de la persona que no a mala higiene o mals hàbits de vestir.

Complicacions:

L’utilitzar làsers o cremes despigmentants a la zona anal i genital en general no comporta complicacions mèdiques.

Però les ferides ocasionades per una mala aplicació del tractament pot provocar un major risc de contraure malalties de transmissió sexual.

Si ja amb l’eliminació del borrissol genital dermatòlegs hem pogut observar un augment alarmant de les malalties de transmissió sexual (cliqueu per llegir l’article complet), amb aquesta tècnica on no només s’elimina el pèl sinó també part de la pell, el risc presumiblement serà molt més gran.

També poden aparèixer infeccions de la pròpia zona pel contacte de les ferides provocades per un tractament agressiu amb les restes de la pròpia femta i orina.

També resulta habitual observar hiperpigmentacions post inflamatòries. El mateix tractament blanquejador en ser una mica agressiu pot provocar que la inflamació que aquest provoca al cap d’un temps es converteixi en una nova hiperpigmentació. Aquesta situació és semblant a la que sovint s’observa en tractar el Melasma (pigmentació de la cara en dones per motius hormonals) amb làser. Sovint el melasma millora amb el làser però habitualment torna a pigmentar.
El consell dermatològic és deixar les zones íntimes tranquil.les i no utilitzar sistemes agressius de blanquejament que no només no resulten molt eficaços sinó que no són exempts de risc.

Si un blanqueja la zona és probable que tingui intenció de poder mostrar-la i és plausible que això comporti un augment de la seva vida sexual. Aquesta d’entrada podria ser una bona notícia però si l’augment de la seva activitat sexual va associada a un augment del nombre de parelles, el risc de contraure malalties de transmissió sexual serà proporcional al nombre de companys sexuals.

Dr. Ramon Grimalt
Grimalt Dermatologia

2017-11-07T16:46:06+00:00