Al·lèrgia a les plantes

La teva pell ¿una càmera de fer fotos?

Un noi que no és prim mirat


En Bernat és de pagès, d’una masia del Bages. A casa són en plenes feines d’agost. El noi, de 16 anys insisteix, i el pare li dóna festa aquest matí. Dels anys passats coneix un gorg del riu Cardener, pregon i ample. A les vores del gorg les aigües perden la viva fredor del corrent d’allà en mig.
Va camí cap a l’aigua, amb gambades lleugeres que l’acaloren i li augmenten el delit del riu. Marxa sense res, només amb presses. Es traurà tota la roba, que allà mai no hi ha pas ningú. Si l’àvia fos viva, nascuda en aquella casa, prou que l’hauria advertit d’agafar una tovallola per estirar-se allà al prat al voltant de l’aigua.
Al mig de l’herba verda, al voltant d’una gran penya, el riu llisca avall. Primer, es submergeix al gorg. Després, neda a l’aigua lliure. Surt vessant regalims.
S’estira sobre l’herba tova, fins que, ja sec, se’n cansa i camina. El sol li asseca l’esquena. Es vesteix i torna a casa.

Fitofotodermatitis

No us penséssiu pas que els dermatòlegs no emprem nom enrevessats. A veure si n’expliquem el significat. En el cas del noi de l’exemple, quan estava ajagut a l’herba, la seva esquena ha xafat algunes plantes que han deixat anar un suc que ha tacat la seva pell. Aquests sucs contenen unes substàncies químiques que es diuen psoralens, o també furocumarines.
Els dermatòlegs les coneixem molt bé, perquè els psoralens són fototòxics. Això vol dir que converteixen els rajos del sol en tòxics, és a dir, que fan cremades. Aquesta cremada no apareix fins forces hores després que al damunt de la pell no hagi actuat la combinació psoralen de la planta + acció del sol.
La cremada produïda és tan precisa, que un botànic, llegint l’esquena, observa la forma de la tija, de les branquetes, de les fulles tan ben dibuixades, i pot identificar la planta. Però dos dies més tard, allò que en podríem considerar una “foto”, que potser ha sigut més aviat una “fotocòpia”, perd una mica la precisió de les seves formes, perquè moltes parts del dibuix s’embutllofen. En aquest punt és quan es busca l’ajuda del dermatòleg.
Potser primer s’ha anat a buscar al metge de capçalera. Si aquest, un dia de la seva vida, el dia abans de la consulta, o quaranta anys abans, havia pogut observar un quadre similar al costat d’un dermatòleg, el quadre és tan característic, que el metge se’n recorda, i fa el diagnòstic correcte. Magnífic.

Fotos  antigues “en sèpia”

Com que en Medicina tot és possible, de vegades succeeix que l’erupció del primer dia és tan discreta en formes i en intensitat, i, a més, i no provoca coïssor, que passa desapercebuda. Algunes
Sovint el suc de llima provoca cremades als banyistes que prenen begudes tropicals que en contenen part del fruit sobre el got.

d’aquestes fitofotodermatitis, setmanes després de què hagin curat reprodueixen la lesió inicial, però de color fosc. Amb aquesta resposta de tipus tardà també en venen als nostres despatxos.

No necessitem un botànic. Disposem de làmines amb dibuixos detallats de les plantes que acostumen a provocar fototòxia. I els hi ensenyem, i els hi fem una fotocòpia, perquè sàpiguen una altra vegada on no es poden estirar. L’àvia del Bernat no sabia que sigui la fracció 320-380 nm (nanòmetres) de l’espectre solar la que concretament fa encendre els psoralens, però sabia que cal endur-se una tovallola per estendre-la sobre de l’herba.

Francesc Grimalt
Grimalt-Dermatologia
www.grimalt.net

2017-10-18T17:09:36+00:00